Què vol dir atenció integral a la persona

Quan des de l’àmbit de la salut es parla d’atenció integral a la persona, i després d’una ràpida reflexió, el primer que em ve al cap és el següent: ¿és que hi ha una altra manera d’atendre la persona?

L’enfocament holístic, integral, centrat en la persona com a tal i en la seva globalitat, ha pres l’aparença d’un descobriment modern en un moment donat (que ho va ser), quan en el fons suposava tornar al camí que mai s’hauria d’haver abandonat.

Els espectaculars avenços de la medicina i la progressiva superespecialització van portar a una fragmentació en la visió de la persona malalta, que va deixar de banda aspectes considerats com no científics, marginant l’essència humana de la persona.

Curiosament, van ser persones que es van dedicar a atendre malalts al final de les seves vides les que van tenir la suficient sensibilitat per comprendre les mancances d’aquesta mirada parcial i reduccionista que generava sofriment afegit.

Cicely Saunders ens va fer veure el que significava el dolor total, i que per atendre el sofriment era imprescindible valorar no només l’àmbit físic, sinó l’emocional, el social, l’espiritual, perquè tot formava part indivisible de la persona que pateix. Així va posar les bases del que actualment són les cures pal·liatives.

Elizabeth Kubler-Ross va trucar a les portes de la consciència assistencial per advertir-nos de les mancances en l’atenció als malalts mal anomenats terminals, reclamant una humanització i un enfocament dirigit a la persona que pateix emocionalment i no simplement a un cos malmès.
La salut d’una persona no està fonamentada únicament en un organisme sa, sinó que aquest organisme forma un tot indivisible amb les seves emocions, les seves relacions familiars i socials, les seves circumstàncies socioculturals, els seus rols, els seus valors i creences, la seva espiritualitat…
Atenció integral vol dir que quan acollim o atenem un problema de salut no perdem de vista que el portador d’aquest problema és una persona multidimensional, i que com més complexa o greu sigui aquesta alteració de la seva salut, amb més motiu haurem d’ampliar la nostra perspectiva per poder realment ajudar a aquesta persona.

Cuidem persones, no malalties. Això és atenció integral de veritat. Això és humanitzar la medicina i l’atenció de la salut. Això és el que ens demana la societat.